“Campo a través” d’André Ricardo a ADDAYA

André Ricardo, «Campo a través»
Addaya Centre d’Art Contemporani
C/ Alexandre Rosselló, 10. Alaró (Mallorca)
Fins al 20 de febrer 2016

ADDAYA Centre d’Art Contemporani presenta “Campo a través” d’André Ricardo (São Paulo, Brasil, 1985), desenvolupa en aquesta ocasió la pintura mitjançant una recerca del color i l’espai. Realitza aleshores una construcció de l’espai dotant-lo d’una funció paisatgística o d’un objecte contextualitzat.

El paisatge per tant, és un tema que no s’esgota en si mateix o com a gènere pictòric. Dites obres seran el resultat de la seua residència al ceentre el mes de desembre de 2015.

André Ricardo llicenciat en Arts Visuals per l’Escola de Comunicacions i Arts de la Universitat de São Paulo, on a més viu i treballa actualment. Ha realitzat diferents exposicions individuals i col·lectives en importants institucions com ara el Centre Cultural São Paulo, la Galeria Pilar, el Museu d’Art de Ribeirão Preto, Paço das Artes o per exemple el SESC Belenzinho de Brasil. També ho ha fet, al Museu de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Porto i a l’espai Lofté, a Oporto, aixío com a Antigo Picadeiro do Colégio dos Nobres, a Lisboa, Portugal.

La seua producció també ha estat desenvolupada i exposada llarg de importants fires internacionals, tals com SP-ART de Brasil, UNTITLED de Miami (EUA) o creuant a Europa a la  PINTA London de Anglaterra. Les seves obres formen part de col·leccions privades i públiques com la del Museu d’Art de Ribeirão Preto i del Museu Casa do Olhar Luiz Sacilotto, de São Paulo. 

Cortesia de ADDAYA CENTRE D'ART CONTEMPORANI

Cortesia de ADDAYA CENTRE D’ART CONTEMPORANI

La «Naturaleza zombi» de Lorena Amorós

Lorena Amorós, «Naturaleza zombi»
Galería Adora Calvo
C/Arco, 11. Salamanca
Desde el 21 de noviembre

El último proyecto de Lorena Amorós, es una exposición que  aborda el fenómeno de la taxidermia teniendo como  referente histórico a la artista Martha Maxwell.

La exposición muestra los paralelismos entre ambas artistas a través de esculturas, videos y dibujos que componen la muestra. Maxwell, la primera mujer naturalista aficionada a la taxidermia, consiguió a lo largo de su vida desarrollar una destacable actividad en este arte, además de ser una representante de  la defensa de los derechos de la mujer. Frente a Lorena Amorós, a quien un encuentro con una propiedad familiar ocupada por un individuo cazador y convertida en un taller de disección animal, ponía en paralelismo la vida de ambas con el mundo de la taxidermia.

Fotografía cortesía de Lorena Amorós.

Lorena Amorós. Cortesía Galería Adora Calvo.

Se nos muestra la taxidermia como una forma de artesanía que tiene relevancia tanto desde un punto de vista cultural como antropológico, somos conocedores de que no es una novedad, sino que por el contrario es una práctica ancestral que nos lleva a la relación que se ha tenido a lo largo de la historia con los cadáveres de animales –bien como trofeos de caza o ejemplares propios de la Historia Natural–.

Lorena Amorós propone un imaginario donde no hablamos de Naturaleza muerta, evitando así entrar en el género que el mundo del arte confiere a una iconografía sobre el rescate de los cuerpos antes de su putrefacción y el mensaje moralizante de lo efímero de los placeres y sentidos. Así, con el apelativo «zombi» nos da pie a interrogar a la propia naturaleza de forma diferente a como lo hemos hecho tradicionalmente, reflexionando sobre el dilema de las apariencias refiriéndose al mundo animal.

Fotografía cortesía de Lorena Amorós.

Lorena Amorós. Cortesía Galería Adora Calvo.

En el escenario taxidérmico que propone la artista la pulsión de muerte está implícita, pero siempre desde un punto de vista irónico. En su trabajo la impronta de este raro imaginario, remite a un mundo ajeno conectado con un pasado difícil de digerir si no modificamos nuestra sensibilidad actual.

Manel Margalef. Sub-versió en Lo Pati

Manel Margalef: sub-versió
Lo Pati. Centre d’Art Terres de l’Ebre
Amposta, Tarragona
Fins al 9 de gener del 2016

Manel Margalef és un dels artistes amb més reconeixement i trajectòria, nascut a Amposta el 1963, ha estat donant un impuls des de sempre en les iniciatives culturals de la seua terra.

És director de la BIAM – Biennal d’Art Ciutat d’Amposta -sent premiat en l’any 1991, concretament en la segona edició-, a més d’artista i professor a l’Escola d’Art de Tarragona i professor associat al departament de Pedagogia de la URV. Llicenciat en Belles Arts i en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i doctor en Belles Arts per la mateixa Universitat, des dels seus inicis el 1990 ha exposat individual o col.lectivament en espais com Tinglado 2 o el Museu d’Art Modern de Tarragona; les galeries Cánem, Forvm, Fúcares o Senda; el Museu d’Art de Girona, MAC Mataró o Reina Sofía, i ha estat present en diverses edicions d’ARCO, Art Forum Berlin o Arte Lisboa.

L’habitatge com espai domèstic que l’individu habita des del conflicte és un tema recurrent en Manel Margalef i ara el recupera mitjançant una instal·lació de gran format.

Fotografía cortesía de Manel Margalef

Manel Margalef. Cortesía Lo Pati.

Ens remet de forma clara a la una instal·lació d’aquest autor, En Venta, també de gran format i exposada al 2007 a la ciutat de Tarragona. En aquesta ocasió, l’artista aconsegueix constituir una nova realitat, la deriva de l’opulència urbanística, que ja havia representat mitjançant un habitat en estat d’abandó, podent apreciar la pervivència d’elements d’ostentació que reforcen la imatge de decadència.

En paraules de l’artista, «sub-versió es vol fer ressò de la interrogació contemporània actual que deriva cap a la recerca de “la casa”, d’aquest espai domèstic estanc on l’home habita des del conflicte. L’objectiu és intentar captar la recerca de la nostra pròpia identitat com a individus perduda en espais mutables, reflex d’una època sense ideologies ni objectius compartits. Avui més que mai el construir i habitar es manifesten des d’un posicionament subjectiu allunyat de la col·lectivitat, per la qual cosa aquest projecte vol ser, des de la distància, una reflexió sobre les mancances i conflictes que genera el nostre arquetip casa».

Fotografía cortesía de Manel Margalef

Manel Margalef. Cortesía Lo Pati.

En definitiva, Sub-versió, Margalef avança en el seu treball sobre l’espai domèstic, el “vedat íntim” al qual també va dedicar la seua tesi doctoral. La seua reflexió, comprén la nostra societat i al seu torn, els objectes que ens envolten i consoliden les nostres ideologies i la nostra història. Els conceptes d’identitat i memòria són emprants com a canals de comunicació entre el jo i l’arquitectura, i amb tot açò tanca la temporada de 2015.