Cinépoème. Poesía sonora

Actuación Cinépoème
Festival Intramurs
Plaza Viriato, Valencia
8 de noviembre 2014, a las 21:00 h.

 

Cinépoème es un proyecto que une imagen y sonido en el que colaboran dos personas: Mar Gutiérrez y Guillermo Talayero.

Mar, encargada de grabar la imagen, de montar y de mezclar en directo, tiene un proyecto paralelo individual bajo el nombre de Aquesttapluja. Guille, bajo el pseudónimo Marat, también desarrolla su trayectoria individual creando sesiones de música y haciendo sus propias canciones. Ambos tienen en común la faceta de la escritura, que aporta al proyecto las pinceladas necesarias, el concepto.

La simbiosis entre el sonido de Marat y la imagen de Aquesttaluja adopta un tono dinámico donde el color y la forma se subordinan a los ritmos y viceversa, creando una interacción de imagen y sonido, un espectáculo en vivo. Poesía sonora.

Han actuado en lugares como Miniclub, Jerusalem Club, Pez Globo o Killing Time, y han participado en festivales de arte como el Benimaclet Confusion, Jornades Akoe o la Inauguración del Semicírculo de Bellas Artes de Valencia.

El sábado 8 de noviembre actuarán en el Festival Intramurs de Valencia (del 6 al 16 de noviembre) que tiene lugar en Ciutat Vella, presentando Valentia. En MAKMA les entrevistamos para conocer su trabajo en profundidad y para que nos hablen de su participación en Intramurs, festival por el arte valenciano y los artistas emergentes.

 

Foto: Inés Subirón. Cortesía de Cinépoème.

Foto: Inés Subirón. Cortesía de Cinépoème.

Quins formen Cinépoème i com naix aquest projecte?

Guille i Mar. Guille és Marat, i porta un camí músical amb independència de Cinépoème, i Mar fa vídeos sota el pseudònim Aquesttapluja.

El projecte arrela en una bona amistat mentre estudiàvem a l’Escola la Masia. Naix com a resultat de percepcions i dubtes molt semblants que mai no hem deixat de compartir l’un amb l’altre. I pren forma, ara fa un poc més d’un any, quan, després de vore el film ‘Emak Bakia’ de Man Ray, vam sentir que havíem de juntar-nos i fer alguna cosa. Abans, ja havíem fet treballs per separat, però és en aquest moment màgic quan pren cos.

Si tinguereu que situar-vos dins d’una disciplina artística, quina sería?

El que fem podria relacionar-se amb el vídeo-art però respectant molt aquesta disciplina… no estem segurs si allò que fem en forma part. No pretenem pertànyer a cap disciplina en concret. Fem el que ens agrada. Partint de conceptes tractem de crear atmòsferes, i  afegim elements propis de diferents disciplines, fins al moment, visuals i musicals.

Quines són les característiques que millor vos definixen?

L’exploració.

Foto: Inés Subirón. Cortesía de Cinépoème.

Foto: Inés Subirón. Cortesía de Cinépoème.

Respecte a la fase creativa, com desenvolupeu el vostre treball? En què vos inspireu?

Pel que fa a la temàtica, compartim referents que ens inspiren i ens donen idees sobre les quals treballar, tot i que podríem dir que la nostra font d’inspiració més fiable és la rutina, el dia a dia, i l’anàlisi d’altres dies.

La fase creativa no té una forma clara. Converses llargues, conèixer-nos molt i compartir l’ún amb l’altre el que anem descobrint.

Quins mitjans utilitzeu per a fer arribar el vostre treball al públic?

Internet. Facebook, vimeo, soundcloud… en realitat Internet és la forma de publicitar-nos que emprem, però no la que fa arribar al públic el producte. Insistim que el producte és efímer, momentani i, tot i els mitjans electrònics, és purament físic. És a dir, que el diàleg és viu.

Aneu a participar al Festival Intramurs aquest dissabte, què penseu d’aquests tipus de festivals y de quina forma creieu que pot beneficiar-vos?

Estem molt agraïts que a València es proposen aquest tipus de reptes. Convertir els mitjans urbans en escenaris ens ajuda a valorar i a conèixer l’entorn, a contextualitzar, i així com la llengua i la cultura, a identificar-nos en l’espai, el nostre espai. Intramurs, en particular, incideix en aquesta idea.

És una forma de compartir el que fem i donar-ho a conèixer. També ens agrada compartir cartell amb artistes d’altres branques, que admirem molt, com Òscar Briz, Carmen Gray o LUCE.

Foto: Inés Subirón. Cortesía de Cinépoème.

Foto: Inés Subirón. Cortesía de Cinépoème.

Penseu que a València hi ha interés per aquest tipus de manifestació artística lligada al vídeo-art? 

Creiem que hi ha interés, però encara és minoritari.

Als Clubs de València, cada vegada interessa més el món visual, podríem dir que s’inverteix més en aquest àmbit, com feien a Jerusalem Club, per exemple.

A més, des de la Universitat, s’investiga i s’aposta pel vídeo-art així com per altres manifestacions artístiques, ampliant el camp artístic dels estudiants. De totes formes, confiem que l’interés per aquest món i per la música electrònica original cresquen, ja que, són una foma d’expressió molt vàlida .

Existix la idea que l’artista emergent i el comisari d’exposicions treballen per camins separats, què penseu vosaltres d’açò? Com os gustaría gestionar la vostra activitat artística?

Aquesta pregunta ens queda un poc gran, ja que estem començant i no tenim l’experiència suficient per a poder contestar-la. Però, tantejant una mica el terreny i coneixent el camí d’alguns artístes, pensem que la forma de funcionar és l’autogestió, anar fent, i aprofitar les oportunitats que sen’s posen al davant, tot i que siguen molt poques.

Què teniu preparat per al festival Intramurs?

Per a Intramurs tenim preparada una sessió sobre València, anomenada ‘Valentia’. És un passeig audiovisual pels carrers de València, on juga un paper important el declivi de la mateixa. Textures, desús i arquitectures que coexisteixen en un context difícil de desxifrar. Intentem expressar què és València per a nosaltres, a què sona, com la ingerim i digerim. No acaba de ser una crítica a la política emergent, responsable del declivi de què parlem, sinó una síntesi de les sensacions que aquest aspecte i molts altres, ens fan arribar.

Quan actuem, ens agrada deixar-nos portar, i, tenint material previ per a improvisar, improvisem.

Foto: Inés Subirón. Cortesía de Cinépoème.

Imagen de Valentia por Cinépoème. Para ver el trailer pincha aquí.

Durant l’actuació, n’hi haurà gent que no vos haurà vist mai, com os agradaría que respongueren?

Creiem que aquesta és la màgia dels festivals d’art, que el públic és compartit, i moltes voltes no sabem qui va a vore’ns, ni ells tampoc no saben què van a vore. A nosaltres també ens agrada participar de les propostes dels altres, i descobrir projectes sense tenir cap referència, només amb l’obra al davant.

En la darrera actuació al Benimaclet Confusion Festival, unes xiques al públic, van possar-se a dibuixar. Ens sentim molt bé d’haver ajudat a la seua inspiració. Ens agrada que cadascú visca Cinépoème a la seua manera. Totes les respostes ens són útils i vàlides. Ens agrada que miren, que observen, que passen desapercebuts, que s’asseguensen, que ballen, que badallen, i… que ens compren alguna samarreta.

 

Patricia García Carbonell.

Foto: Inés Subirón. Cortesía de Cinépoème.

Foto: Inés Subirón. Cortesía de Cinépoème.

La Cabina se va hasta Jerusalem…Club

II Fiesta de Presentación
La Cabina – Festival Internacional de Mediometrajes de Valencia
Jerusalem Club
C / Convento Jerusalén, 55. Valencia
Sábado 18 de octubre, a partir de las 22.30h. Entrada: 4 €

Tras el éxito de la I Fiesta celebrada el pasado 19 de septiembre en Espai Rambleta, La Cabina repite formato, pero en otra sala mítica de Valencia, Jerusalem Club, que antaño fue uno de los cines más conocidos de la ciudad. De esta manera, Jerusalem vuelve a incluir el cine en su programación en la que la música, la electrónica y el arte son sus bazas más importantes.

Queda menos de un mes para que dé comienzo el festival La Cabina y con estas fiestas da a conocer parte del programa de este año, acerca al público mediometrajes de anteriores ediciones y propone un buen rato con las ya famosas sesiones de Mediometrash por CinemaScupe (mediometrajes de dudosa calidad comentados en directo por humoristas).

Fotograma de 'La medida de las cosas', de Sven Bohse. Imagen cortesía de La Cabina.

Fotograma de ‘La medida de las cosas’, de Sven Bohse. Imagen cortesía de La Cabina.

La noche arrancará con ‘La medida de las cosas’ (Das Mass der Dinge, Sven Bohse, Alemania, 2005), el primer mediometraje que se proyectó en toda la historia del festival, ya que fue el elegido para inaugurar la I Edición, en el año 2008. Siete años después, vuelve a programarse este film sobre la cocina, el amor y la mejor sopa del mundo. Don, un joven subchef adicto a su trabajo, busca la combinación de ingredientes de ‘La Zoupa’, la sopa de gusto insuperable que hace llorar de felicidad al que la prueba. Cuando su jefe tiene un accidente laboral, aparece un crítico y todo se complica.

Y como muestra de la gran calidad de los mediometrajes que forman parte de la Sección Oficial de esta VII Edición, se preestrenará ‘Hastío’ (Ennui Ennui, Gabriel Abrantes, Francia, 2013), que obtuvo la mención especial del jurado en la pasada edición del Festival de Clermont-Ferrand y el Grand Prix France en el Festival de Cine de Brive. Una comedia que une sátira social y política. El presidente de EE.UU. busca porno en Internet mientras habla por teléfono con uno de sus drones en Afganistán, la embajadora francesa negocia el desarme de un nómada de la región Kuchi y su hija Cléo es secuestrada por un jefe militar afgano.

Y tras la proyección de los dos mediometrajes ‘serios’, llega el turno de un nueva sesión de Mediometrash, en la que los humoristas de CinemaScupe: Raúl Salazar (autor del blog Un respeto a las canas y humorista gráfico de El Jueves), Sixto García (locutor del programa Café con vistas de Radio Klara) y Javi Bóinez (humorista del blog Reflexiones de un tipo con boina), comentarán en directo un mediometraje de muy dudosa calidad. Se desvelará el título de dicha película durante la sesión. La fiesta finalizará con DJournalist que estará a los platos con su música para cerrar esta gran noche.

Fotograma de 'Hastío', de Gabriel Abrantes. Imagen cortesía del Festival Internacional de Mediometrajes La Cabina.

Fotograma de ‘Hastío’, de Gabriel Abrantes. Imagen cortesía del Festival Internacional de Mediometrajes La Cabina.