Cinépoème. Poesía sonora

Actuación Cinépoème
Festival Intramurs
Plaza Viriato, Valencia
8 de noviembre 2014, a las 21:00 h.

 

Cinépoème es un proyecto que une imagen y sonido en el que colaboran dos personas: Mar Gutiérrez y Guillermo Talayero.

Mar, encargada de grabar la imagen, de montar y de mezclar en directo, tiene un proyecto paralelo individual bajo el nombre de Aquesttapluja. Guille, bajo el pseudónimo Marat, también desarrolla su trayectoria individual creando sesiones de música y haciendo sus propias canciones. Ambos tienen en común la faceta de la escritura, que aporta al proyecto las pinceladas necesarias, el concepto.

La simbiosis entre el sonido de Marat y la imagen de Aquesttaluja adopta un tono dinámico donde el color y la forma se subordinan a los ritmos y viceversa, creando una interacción de imagen y sonido, un espectáculo en vivo. Poesía sonora.

Han actuado en lugares como Miniclub, Jerusalem Club, Pez Globo o Killing Time, y han participado en festivales de arte como el Benimaclet Confusion, Jornades Akoe o la Inauguración del Semicírculo de Bellas Artes de Valencia.

El sábado 8 de noviembre actuarán en el Festival Intramurs de Valencia (del 6 al 16 de noviembre) que tiene lugar en Ciutat Vella, presentando Valentia. En MAKMA les entrevistamos para conocer su trabajo en profundidad y para que nos hablen de su participación en Intramurs, festival por el arte valenciano y los artistas emergentes.

 

Foto: Inés Subirón. Cortesía de Cinépoème.

Foto: Inés Subirón. Cortesía de Cinépoème.

Quins formen Cinépoème i com naix aquest projecte?

Guille i Mar. Guille és Marat, i porta un camí músical amb independència de Cinépoème, i Mar fa vídeos sota el pseudònim Aquesttapluja.

El projecte arrela en una bona amistat mentre estudiàvem a l’Escola la Masia. Naix com a resultat de percepcions i dubtes molt semblants que mai no hem deixat de compartir l’un amb l’altre. I pren forma, ara fa un poc més d’un any, quan, després de vore el film ‘Emak Bakia’ de Man Ray, vam sentir que havíem de juntar-nos i fer alguna cosa. Abans, ja havíem fet treballs per separat, però és en aquest moment màgic quan pren cos.

Si tinguereu que situar-vos dins d’una disciplina artística, quina sería?

El que fem podria relacionar-se amb el vídeo-art però respectant molt aquesta disciplina… no estem segurs si allò que fem en forma part. No pretenem pertànyer a cap disciplina en concret. Fem el que ens agrada. Partint de conceptes tractem de crear atmòsferes, i  afegim elements propis de diferents disciplines, fins al moment, visuals i musicals.

Quines són les característiques que millor vos definixen?

L’exploració.

Foto: Inés Subirón. Cortesía de Cinépoème.

Foto: Inés Subirón. Cortesía de Cinépoème.

Respecte a la fase creativa, com desenvolupeu el vostre treball? En què vos inspireu?

Pel que fa a la temàtica, compartim referents que ens inspiren i ens donen idees sobre les quals treballar, tot i que podríem dir que la nostra font d’inspiració més fiable és la rutina, el dia a dia, i l’anàlisi d’altres dies.

La fase creativa no té una forma clara. Converses llargues, conèixer-nos molt i compartir l’ún amb l’altre el que anem descobrint.

Quins mitjans utilitzeu per a fer arribar el vostre treball al públic?

Internet. Facebook, vimeo, soundcloud… en realitat Internet és la forma de publicitar-nos que emprem, però no la que fa arribar al públic el producte. Insistim que el producte és efímer, momentani i, tot i els mitjans electrònics, és purament físic. És a dir, que el diàleg és viu.

Aneu a participar al Festival Intramurs aquest dissabte, què penseu d’aquests tipus de festivals y de quina forma creieu que pot beneficiar-vos?

Estem molt agraïts que a València es proposen aquest tipus de reptes. Convertir els mitjans urbans en escenaris ens ajuda a valorar i a conèixer l’entorn, a contextualitzar, i així com la llengua i la cultura, a identificar-nos en l’espai, el nostre espai. Intramurs, en particular, incideix en aquesta idea.

És una forma de compartir el que fem i donar-ho a conèixer. També ens agrada compartir cartell amb artistes d’altres branques, que admirem molt, com Òscar Briz, Carmen Gray o LUCE.

Foto: Inés Subirón. Cortesía de Cinépoème.

Foto: Inés Subirón. Cortesía de Cinépoème.

Penseu que a València hi ha interés per aquest tipus de manifestació artística lligada al vídeo-art? 

Creiem que hi ha interés, però encara és minoritari.

Als Clubs de València, cada vegada interessa més el món visual, podríem dir que s’inverteix més en aquest àmbit, com feien a Jerusalem Club, per exemple.

A més, des de la Universitat, s’investiga i s’aposta pel vídeo-art així com per altres manifestacions artístiques, ampliant el camp artístic dels estudiants. De totes formes, confiem que l’interés per aquest món i per la música electrònica original cresquen, ja que, són una foma d’expressió molt vàlida .

Existix la idea que l’artista emergent i el comisari d’exposicions treballen per camins separats, què penseu vosaltres d’açò? Com os gustaría gestionar la vostra activitat artística?

Aquesta pregunta ens queda un poc gran, ja que estem començant i no tenim l’experiència suficient per a poder contestar-la. Però, tantejant una mica el terreny i coneixent el camí d’alguns artístes, pensem que la forma de funcionar és l’autogestió, anar fent, i aprofitar les oportunitats que sen’s posen al davant, tot i que siguen molt poques.

Què teniu preparat per al festival Intramurs?

Per a Intramurs tenim preparada una sessió sobre València, anomenada ‘Valentia’. És un passeig audiovisual pels carrers de València, on juga un paper important el declivi de la mateixa. Textures, desús i arquitectures que coexisteixen en un context difícil de desxifrar. Intentem expressar què és València per a nosaltres, a què sona, com la ingerim i digerim. No acaba de ser una crítica a la política emergent, responsable del declivi de què parlem, sinó una síntesi de les sensacions que aquest aspecte i molts altres, ens fan arribar.

Quan actuem, ens agrada deixar-nos portar, i, tenint material previ per a improvisar, improvisem.

Foto: Inés Subirón. Cortesía de Cinépoème.

Imagen de Valentia por Cinépoème. Para ver el trailer pincha aquí.

Durant l’actuació, n’hi haurà gent que no vos haurà vist mai, com os agradaría que respongueren?

Creiem que aquesta és la màgia dels festivals d’art, que el públic és compartit, i moltes voltes no sabem qui va a vore’ns, ni ells tampoc no saben què van a vore. A nosaltres també ens agrada participar de les propostes dels altres, i descobrir projectes sense tenir cap referència, només amb l’obra al davant.

En la darrera actuació al Benimaclet Confusion Festival, unes xiques al públic, van possar-se a dibuixar. Ens sentim molt bé d’haver ajudat a la seua inspiració. Ens agrada que cadascú visca Cinépoème a la seua manera. Totes les respostes ens són útils i vàlides. Ens agrada que miren, que observen, que passen desapercebuts, que s’asseguensen, que ballen, que badallen, i… que ens compren alguna samarreta.

 

Patricia García Carbonell.

Foto: Inés Subirón. Cortesía de Cinépoème.

Foto: Inés Subirón. Cortesía de Cinépoème.

Los comentarios están cerrados.