Los cuatro jinetes del apocalipsis, en valencià

‘Els quatre genets de l’apocalipsi’, de Vicente Blasco Ibáñez, en versió de Juli Disla
Teatre Rialto
Plaça de l’Ajuntament, 17. València
Del 12 al 28 de maig de 2017

L’Institut Valencià de Cultura presenta del 12 al 28 de maig, al Teatre Rialto, l’adaptació teatral de ‘Els quatre genets de l’apocalipsi’ una de les obres més conegudes del novel·lista Vicente Blasco Ibañez. Dirigida per Inma Sancho està interpretada per Empar Canet, Vanessa Cano, Enric Juezas, Borja López Collado, María Maroto, Carles Sanjaime, Bruno Tamarit i Guille Zavala. La escenografia es de Carlos Montesinos, la il·luminació de Victor Antón i el vestuari de Pasqual Peris.

El director general de l’Institut Valencià de Cultura ha dit: ‘’Es voluntat de les produccions del Teatre del Poble Valencià acostar al públic valencià als grans textos de la literatura universal i fer-lo en la seua llengua, en aquesta línia, l’efemèride del 150 aniversari del naixement de Blasco Ibáñez ens permet rellegir la seua literatura en el context social i cultural contemporani’’.

L’espectacle que proposa l’Institut Valencià de Cultura es concreta en l’adaptació teatral de la novel·la, conclosa en 1916, quan l’escriptor vivia en un París assetjat per la gran guerra europea. Blasco gaudeix d’una vida intensa com a literat, i en pren partit en la contesa.

Conscient del moment històric s’alinea com a entusiasta partidari dels aliats, que són postulats com el bàndol que mereix la victòria. L’escriptor apassionat acaba convertint-se en activista francòfil. Per això escriu una història d’amor i de conflicte familiar en un context destructiu i tràgic: la Primera Guerra Mundial.

Per a Juli Disla, autor de la versió valenciana: ‘’Ens enfronten al repte de posar en escena l’obra de Vicente Blasco Ibáñez amb tot el respecte que imposa un dels autors més importants de la nostra literatura. I volem fer-ho amb l’únic propòsit d’apropar-lo al públic de la manera més honesta i fidel en relació a la novel·la original’’.

No és la primera vegada que aquesta novel·la s’adapta a altres formats artístics, a més de les conegudes versions cinematogràfiques, la companyia d’Enrique Rambal ja va fer una adaptació teatral que es va estrenar al Teatre Principal de València a l’octubre de 1923 amb un text de Luís Linares Becerra. Òbviament la proposta que presentem al 2017 és ben diferent.

La directora de l’espectacle Inma Sancho ha inssitit en que ‘’la dificultat (o l’aposta) de fer una adaptació teatral d’una novel·la es troba, bàsicament, en prendre decisions. I desitjar que aquestes decisions siguen les més encertades per explicar la història i traslladar el material necessari per a que, al capdavall, estiguem contant el mateix. Així que adaptar és, sobretot, saber triar. Triar els personatges, triar els llocs on passen les escenes, triar la informació, les trames i els detalls. És justament en l’acte de triar on sorgeix tot allò que s’ha de descartar. I és ací quan apareix la pena per haver de sacrificar tantíssim material que en la lectura original ens han semblat meravellós però que les necessitats escèniques fan impossible’’.

Elenco y responsables institucionales de 'Els quatre genets de l'apocalipsi'.

Elenco y responsables institucionales de ‘Els quatre genets de l’apocalipsi’.

Amb la producció de ‘Els quatre genets de l’Apocalipsi’ l’Institut Valencià de Cultura vol fer accessible el context històric que Blasco Ibáñez ens narra de manera quasi periodística en alguns passatges i que la manca de coneixements que puga tindre l’espectador sobre la primer Guerra Mundial no li impedisca seguir i enganxar-se a la història. Els motius que desencadenaren el conflicte, la situació política prèvia, els esdeveniments que anaven succeint-se en els mesos en què transcorre l’acció poden suposar una dificultat per entendre el comportament dels personatges i el viatge que realitzen.

La novel·la de Blasco Ibáñez, ens retrata una societat en un moment de canvi, de trasbals. I serà la guerra cruel la que aboque els personatges a fer aparèixer els instints, comportaments i valors que només s’entenen si els llegim amb emoció i humor.

Com influeix un context hostil (bèl·lic) en les persones: els efectes i la necessitat d’adaptar-se als temps que estan vivint, la incertesa d’un futur desconegut, el desbaratament dels plans burgesos, posar en qüestió les idees polítiques, religioses, patriòtiques fins i tot l’amor a la família. Tot això és el que hem trobat a la novel·la i és el que volem portar a l’escenari.

 

Russafa Escènica concluye con récord de público

Balance de Russafa Escènica
IV Edición del Festival de Otoño de Artes Escénicas
Diversos espacios del barrio de Russafa. Valencia
Del 19 al 28 de septiembre, 2014

Ni la lluvia ha podido minar el ánimo de los 10.361 espectadores que se han acercado al barrio de Ruzafa durante los diez días que ha durado el que ya se ha consolidado como festival de otoño de las artes escénicas. En total han sido un millar más el número de pases repartidos en esta edición respecto a la anterior.

Imagen de uno de los espectáculos de Russafa Escènica extraída del video realizado por Miguel Serrano como resumen de la cuarta edición del festival de otoño de artes escénicas.

Imagen de uno de los espectáculos de Russafa Escènica extraída del video realizado por Miguel Serrano como resumen de la cuarta edición del festival de otoño de artes escénicas.

Unos números que se podían prever teniendo en cuenta el incremento en la oferta de propuestas que Russafa Escénica albergaba en esta cuarta edición bajo el lema de “Lo prohibido”, con 30 estrenos absolutos repartidos en 23 Viveros, que en total han atraído a casi 7000 espectadores; 6 Bosques por los que han pasado alrededor de 3000 personas y el Invernadero, un taller de creación teatral puesto en marcha por alumnos de último curso de artes escénicas bajo la dirección de Gabi Ochoa que ha acercado a la Sala Ruzafa a medio millar de personas.

'Motel Damm', de Pilar Suay y Lucía Aibar, será uno de los 'Bosques' de Russafa Escènica. Imagen cortesía de la organización.

‘Motel Damm’, de Pilar Suay y Lucía Aibar, fue uno de los ‘Bosques’ de Russafa Escènica. Imagen cortesía de la organización.

Las actividades paralelas propias del festival: visitas guiadas, diálogos entre música y pintura, representaciones en balcones, jornadas escénicas y charlas han conseguido colgar el cartel de completo en muchas ocasiones durante la semana y media que dura un festival que comenzó hace cuatro años con apenas siete propuestas y alrededor de 3000 espectadores.

Jerónimo Cornelles, director artístico del festival, destaca la colaboración e implicación de todo el barrio, además de agradecer especialmente “la labor de la asociación vecinal Plataforma per Russafa, la participación de un nuevo sponsor que se suma este año a los que ya estaban, cerveza Turia, y el trabajo de la Junta municipal del barrio por facilitarnos los permisos para organizar conciertos en el marco del festival, algo histórico”.

Imagen de uno de los espectáculos de Russafa Escènica, extraída del video realizado por Miguel Serrano como resumen de la cuarta edición del festival de otoño de artes escénicas.

Imagen de uno de los espectáculos de Russafa Escènica, extraída del video realizado por Miguel Serrano como resumen de la cuarta edición del festival de otoño de artes escénicas.

Una consigna de todo el equipo es que Russafa Escènica es el festival de las personas, y ello lo demuestran cada una de las 300 que participaron este año para sacar adelante el festival, entre actores y actrices, profesionales de otras disciplinas artísticas, voluntarios y organizadores.

Todavía se desconocen los datos de la próxima edición de Russafa Escènica, la que sería la quinta, pero como afirma Cornelles, la clave para seguir trabajando es recordar que “los proyectos pueden ser más o menos viables y más o menos exitosos, pero segurísimo que como ser humano te darán una felicidad que ninguna otra cosa similar pueda aportarte”.

Escena de 'Peón blanco a E2', de Pablo Tomás, que se representó en Espacio 40 dentro de Russafa Escènica. Imagen cortesía del autor.

Escena de ‘Peón blanco a E2’, de Pablo Tomás, que se representó en Espacio 40 dentro de Russafa Escènica. Imagen cortesía del autor.

Video resumen del Russafa Escènica 2014 realizado por Miguel Serrano de EscaparateVisual:

 

 

Pomo – Final Russafa Escènica 2014 from Miguel Serrano Gil on Vimeo.