Dibuixant la salvatge civilització

‘Animalades’, d’Alba López Soler
Espai d’Art Colón
C/ Colón, 27. València
Inauguració: 9 de març a les 19:30h
Fins al 9 d’abril de 2017

Misteriosa, difícil de trobar, amagada al seu cau, la benissera Alba López Soler des del seu taller ens du animals. Animals que ens observen per ser observats.

Animals amb vestit, amb sinuoses línies de llapis congregades en un ésser animal, la tinta impregna el paper amb la indumentària protocol·lària. Animalitat i civilització convivint en un mateix espai. El vestit per damunt de l’animal, el cap per sobre de la jaqueta. Jaqueta embotonada, corbata lligada al coll, elegantment posant per al retrat. Senzillesa d’un sol element format per dues peces, dues tècniques quasi oposades d’una mateixa disciplina, d’una semblant tonalitat.

Equilibri i harmonia en els traçats, bellesa quasi fractal. Llapis i tinta comparteixen un mateix espai. Mil línies conformant una totalitat integrada. La frondositat dels seus dibuixos mostra i alhora oculta, la profunditat del missatge queda teixida entre grafies lineals i taques. Negre sobre blanc que rememora un passat. Tot sobre un suport vegetal.

Línies que recorden els gravats de Dürer, on la representació de l’ésser humà i la natura és un mateix fet. Des del realisme contemporani torna als principis de la bellesa, després d’un viatge d’anada i tornada. Inspirada pels il·lustradors americans, viu en la postmodernitat. Sense deixar-se dur per pessimisme, ens dóna una visió integradora, fins i tot espiritual. Podem intuir la proposa d’una crítica reflexiva plena de matisos.

Davant l’obra d’Alba respirem la distància que separa l’animal i la civilització; l’envestida incansable de dominació de la natura per part de la civilització. L’animal social queda colonitzat per la salvatge civilització atomitzant; l’intent il·lustrat d’autonomia moral queda eclipsat per la voracitat individualista asocial. El vestit que pensàvem protecció, ara minva i empresona. Un tot passat per un filtre social, xarxa normativa, llei, sistema. Animal enfosquit en les tenebres, cau a la xarxa social, teranyina que ens paralitza els sentits i no deixa viure la realitat.

Pensàvem que ens protegia de les nostres animalitats, però, el vestit deslliga la salvatge fúria del poder. Individu, individual, individualista com a norma social. Aprofitades les animalitats per a fer-nos éssers antinaturals, perdent la identitat social i cultural. Ningú no escapa a les forces socialitzadores, presons amb pressions ensinistradores.

El sistema civilitzador requereix dinamisme vital, com Faust necessità Mefistòfil per a moure’s de la cadira. La freda netedat reglamentada d’Apol·lo demana la bogeria dionisíaca. No són casuals les festes Lupercals ni les nits de Walpurgis.

Cartell de la exposició de Alba López. Imatge cedida per el CDAVC.

Cartell de la exposició de Alba López. Imatge cortesía Centre de Documentació d’Art Valencià Contemporani “Romà de la Calle” (CDAVC).

Quan la relació amb nosaltres parteix de la dualitat, la relació amb els altres pateix la dualitat d’individualitats. Que potser som molt diferents tu i jo? No és el mateix alè, la mateixa energia vital la que ens fa alçar-nos cada matí, la que també mou la mar i respiren les muntanyes?

Les ales il·limitades de la imaginació ens doten de llibertat per a poder anar…

Més enllà de l’esclavitud natural i legisladora

Més enllà del senzill equilibri

Més enllà de la doble dominació

Més enllà de la treva condicionada

Més enllà de la senzilla pau entre dues realitats

Enmig del temible regne de les forces naturals, i enmig també del sagrat regne de les lleis, l’impuls estètic construeix, com ens diu Schiller, un tercer regne feliç, el regne del joc i l’aparença que allibera l’home de les cadenes de tota circumstància i tota coacció.

Equilibri serè, amb força per la plena comprensió d’aquesta doble realitat dinàmica. Un tot diferent de la senzilla suma de les parts. No se li pot negar la força, a aquell Tigre, tot i dur vestit, no se li pot negar poder ni serenitat. Al Mardà, se li pot intuir presència conscient. Participen plenament de la dicotomia, de la confrontació, de la controvèrsia i la incoherència fins i tot. Però en el dibuix, un tot dominat, dominant, serè. Serenitat per l’acceptació, el descobriment, la conquesta. El joc dinàmic entre dos oposats. En una simbiosi entre les passions i les reflexions humanes, l’art ens du a un espai de força i serenitat, d’humanitat cultural social.

I ara vius la respiració, trobes que estàs dins d’aquest conjunt d’animals amb vestit, creant una identitat social pròpia. Incloent-te en l’interior d’aquesta sala, formant també part d’aquestes Animalades. Mires al voltant teu i veus més animals amb vestit:uns, a les parets; d’altres, mirant-les.

Solemnement, obrint la nostra realitat.

Josep Ferragut