XIX Mostra d’Art Públic per a Joves Creadors

ART PÚBLIC / UNIVERSITAT PÚBLICA
XIX Mostra d’Art Públic per a Joves Creadors
Festival de Benvinguda de la Universitat de València 2016

Per primera vegada, dins del marc del Festival de Benvinguda de la UV, el Campus de Burjassot-Paterna acull la Mostra d’Art Públic per a Joves Creadors que tindrà lloc del 17 al 21 d’octubre.

Amb ART PÚBLIC / UNIVERSITAT PÚBLICA, la Universitat de València pretén transformar el seu entorn en un lloc d’intervenció artística obert a la societat, tot implicant als joves artistes en les activitats de benvinguda del nou curs.

A la Mostra, que està organitzada pel Servei d’Informació i Dinamització (Sedi) amb la col•laboració del vicerectorat de Cultura i Igualtat i comissariada per Alba Braza, participen aquest any set projectes artístics de caràcter efímer.

Artistes seleccionats:

_ML08852
Equal Passes, de Myriam Moreno
Els Equal Passes, o passades igualitàries, permeten accedir metafòricament a diferents espais d’igualtat i tenir, durant el temps que es porten a sobre, una sèrie de privilegis que com a dones no sempre se’ns concedeixen. Pretenen ser tocs d’atenció que servisquen de radars per identificar aquells micromasclismes que ens acompanyen dia rere dia.
Equal Passes sorgeix de la idea de joia compromesa i reivindicativa. Una joia, o adorn corporal, que s’entén des de la construcció d’un mateix, des de la mirada i la provocació en l’altre. Col•loquem aquests adorns per comunicar qui som i quin lloc ocupem en la societat en què vivim.

_ML08536
Trompe-l’oeil, de Laura Palau

La il•lusió de l’artifici, la figura que possibilita l’al•lucinació mitjançant l’aparença. Aquesta figura inclou quelcom de metafísic: el que veiem és menys clar que el que ens és amagat.
L’obra tracta d’explorar la relació que hi ha entre l’espai de representació i l’espai físic. Es busca un terreny de tensió on siga possible experimentar i alhora posar de manifest la problemàtica de la representació i la mirada. A la Grècia clàssica, ser s’identificava amb ser vist i, des de llavors, la mirada s’ha pres per la forma més directa i fidedigna de relacionar-se amb les coses. Veure la problemàtica del que entenem per mirada o representació ens acosta a allò que potser siga la tasca més genuïnament humana: cal dur a terme l’experiència de relacionar-se amb l’estranyesa de les coses per arribar a familiaritzar-s’hi i tractar d’habitar-les de nou.

_ML08728
Encara esperem, de Rubén Marin
Encara esperem recrea l’escenari il•lusori de benvinguda dels refugiats provinents de Síria i d’altres països de l’Est, refugiats que el Govern espanyol s’havia compromès a acollir, però que, després del polèmic acord de la Unió Europea amb Turquia, s’albira cada vegada més complicat. Per això, els elements utilitzats en la instal•lació apareixen mal col•locats, vençuts per terra o desinflats, amb la qual cosa es remarca la decepció per tal acord i el pas del temps des que la ciutadania i els ajuntaments d’algunes ciutats espanyoles es van mobilitzar i es van mostrar preparats per acollir part dels refugiats, fins al dia d’avui, en què amb prou feines n’ha arribat una vintena.

QB Colors, de Gemma Alpuente i María Martínez (Colectivo Emege)
QB Colors és una instal•lació que consta d’un cub i una taca de color situada en una zona propera a més altura. L’objectiu és establir un diàleg entre ambdues intervencions fent-hi partícip l’espectador. Així, l’obertura d’una finestra a la paret del cub permet observar, a través seu, aquesta taca de color. Des d’aquest punt estratègic, l’espectador pot veure la unitat potencial de l’obra, metàfora de l’absorció del coneixement acadèmic per l’individu.

Lectura profunda, de Maria Vidagañ
Lectura profunda tracta sobre la necessitat de disposar de temps per elaborar pensaments profunds. Tracta sobre l’antítesi de la productivitat desmesurada i de baixa qualitat. Tracta sobre la urgència de construir espais de contemplació, d’apaivagament i de descans. Tracta de convidar-te a una lectura profunda i assossegada mentre escoltes el mar.

Artistes convidats:

_ML08409
12 m² de estabilidad, de Natalia Domínguez
64 puntals d’obra instal•lats en una de les galeries exteriors del campus de Burjassot assoleixen 12 m² d’espai públic transitable. 64 puntals que separen el terra del sostre i evidencien de forma visible l’arquitectura que suporten, modificada tant en el seu estat com en relació amb el transeünt.
En ocupar un espai amb elements de construcció concebuts per evitar el col•lapse d’una edificació, es reforça la seua estabilitat al mateix temps que es planteja la possible necessitat de sustentació i es condiciona, d’altra banda, la seua funcionalitat. En última instància, 12 m² d’estabilitat pretén jugar amb els conceptes d’ocupació i sostenibilitat espacial per plantejar com les seues alteracions afecten la seua concepció i significat.

_ML08345
Paisaje de la tierra, d’Ismael Teira
Constituïdes com a institucions d’ensenyament superior, les universitats tracten de donar resposta a les qüestions que preocupen l’ésser humà en totes les disciplines del saber, i ho fan a través del coneixement del funcionament del món per, així, intentar millorar-lo. Es podria dir que tot tendeix a l’equilibri.
Hi ha un altre tipus de saviesa, popular, que també tracta de donar resposta a la raó última d’aquest equilibri. És el cas d’aquesta cantiga tradicional gallega, una cosmogonia popular transmesa de forma oral que recorre una sèrie d’antagonismes per generar una visió de la terra en permanent harmonia. Paisaje de la tierra reprodueix la transcripció fonètica de la cantiga recitada per l’àvia de l’artista.

14590402_1134158026651327_6983371187458012921_n

Més informació
© Fotografías: Miguel Lorenzo

Eclécticos en la galería Mr. Pink

Eclécticos, con Quique Marzal, Ismael Teira, Sandra Ferrer, Javier Pastor, Carmen Ortiz, Sara V. Molina, Natalia Domínguez y Javier Velasco
Galería Mr. Pink
C / Guillem de Castro, 110. Valencia
Hasta el 18 de diciembre de 2015

La galería Mr. Pink acoge la exposición Eclécticos, propuesta de muestra colectiva, que comparten Quique Marzal, Ismael Teira, Sandra Ferrer Gallego, Javier Pastor, Carmen Ortiz, Sara V. Molina, Natalia Domínguez y Javier Velasco. En ella se aúnan el carácter y personalidad de cada artista en una apuesta común, tratando diversos temas que se han trabajado en pareja, explotando así la conexión entre los artistas, que aporta una dimensión nueva y un mayor magnetismo en las piezas expuestas.

Este experimento expositivo pone de manifiesto la complicidad entre las parejas, creadas “ad hoc” para la muestra, con un nexo de unión, ya sea temático, estético o práctico, pero en todas ellas se aprecia el resultado del tránsito entre artistas, del transvase emocional y de la conexión entre las obras creadas.

La clave del experimento es que las parejas se entendieran, dinamizar eso que les une, con el fin de crear obras nuevas, puesto que el nexo no es la obra, sino el resultado de la unión. Cada pareja ha propuesto el hilo conductor por el que desarrollar su trabajo, llegando finalmente a crear piezas en común o contrapuestas, enfrentadas, de inspiración mutua, el producto de una reflexión, de un discurso, del entendimiento y la copula.

Tras la puerta, de Sandra Ferrer Gallego y Javier Pastor, plantea, como sugiere el título, lo que la puerta esconde, lo que no se ve, lo oculto a los ojos de la sociedad, la intimidad. Con esta línea temática, presentan dos registros diferentes de una misma dimensión, lo personal, lo íntimo, lo particular, un misterio que desconocemos, esto es lo que tengo, esto es lo que soy. Estas piezas comparten un espíritu intimista, aunque “lo que hay detrás de la puerta distorsiona mucho”.

Obra de Ismael Teira en la exposición Eclécticos. Imagen cortesía de Mr. Pink.

Obra de Ismael Teira en la exposición Eclécticos. Imagen cortesía de Mr. Pink.

Paisaje Ibérico, de Quique Marzal e Ismael Teira, es un trabajo en el que estos dos artistas  muestran dos elementos significativos y presentes en el paisaje español, las palmeras y el toro de Osborne. Estas dos piezas puestas en común, reflexionan sobre el paisaje, la sociedad actual, de su relación y del engaño visual que esto puede generar, es decir, lo que se ve no siempre representa la realidad.

Obra de Natalia Domínguez. Imagen cortesía de Mr. Pink.

Obra de Natalia Domínguez. Imagen cortesía de Mr. Pink.

Obra de Javier Velasco. Imagen cortesía de Mr. Pink.

Obra de Javier Velasco. Imagen cortesía de Mr. Pink.

Una silla es una silla; una silla es un poema; un poema es una silla, de Javier Velasco y Natalia Domínguez, aprovechan las rupturas, sinergías y cortocircuitos de la comunicación, jugando con los significados asociados a los objetos, evidentes o incorporados, apropiándose de los mismos para construir un nuevo código, que modifique y ponga en cuestión el significado de aquello a lo que nos enfrentamos.

Obra de Sara V. Molina. Imagen cortesía de Mr. Pink.

Obra de Sara V. Molina. Imagen cortesía de Mr. Pink.

Obra de Carmen Ortiz. Imagen cortesía de Mr. Pink.

Obra de Carmen Ortiz. Imagen cortesía de Mr. Pink.

Incipit, de  Sara V. Molina y Carmen Ortiz, plantean la utilización de la obra del otro artista como punto de partida para la creación de otra nueva, estableciendo un diálogo, un intercambio de miradas tamizadas por la edad, la identidad y la personalidad, una obra basada en una visión alternativa del otro, creando una interrelación, un par.