Lo Pati acollirà el concert d’Albert Pla

Cauty said to Franco: What time is love?
Lo Pati Centre d’Art – Terres de l’Ebre
C/ Gran Capità, 38-40. Amposta
11 de març a les 20:00, tindrà lloc la inauguració de Strobe amb el concert d’Albert Pla

Els artistes, Alán Carrasco, Laura Llaneli, Joan Bennassar, Miquel Cañellas i María García reflexionen sobre el monument franquista de Tortosa. Cinc artistes residents a Barcelona, nascuts anys després de la mort de Franco, són convidats a participar en una exposició col·lectiva al voltant de la memòria històrica i el franquisme. Quan busquen “monument franquista barcelona” a Google imatges, los dirigix contínuament a Tortosa: un monument emplaçat per celebrar els “25 años de paz”, quan Less McCann interpretava “Spanish onions”, i que 50 anys després roman encara enmig del riu Ebre, imbatible als canvis polítics. Lo comissari de l’exposició els hi proposa als cinc artistes de realitzar un viatge a la capital de les Terres de l’Ebre per comprovar, in situ, que el monument franquista que surt a Google realment “està allí” i viure, així, l’experiència “en directe”.

L’artista Jimmy Cauty era membre de The JAMs quan, lo 1987 i després d’una visita a Suècia per intentar convèncer els integrants d’Abba, que es negaren a rebre’ls, van cremar les còpies que els hi quedaven del seu disc “1987 (What the Fuck is Going On?)”, ja que contenia samples més aviat, fragments sencers d’una de les famoses composicions d’Andersson i Ulvaeus. Lo 1994, com a K Foundation, van cremar un mil·lió de lliures en metàl·lic, fruit dels beneficis dels èxits musicals de The KLF: documentat en vídeo, un gest conceptual que avui en dia és encara un gest incomprès per una part de la població que, molt probablement, havien ballat los hits a les discoteques de l’època.

Cauty said to Franco: What time is Love? partix de la proposta i les reflexions, en forma de preguntes obertes i subjectives, que reben los cinc artistes convidats a aquesta exposició mentre realitzen un viatje a Tortosa. Conceptes com representació i realitat, allò pretesament autèntic o real o experiencial i discursiu se creuen amb política, memòria històrica, l’esbiaix al que es sotmet a la cultura i el concepte de la icona pop. Parafrasejant lo títol de la cançó de The KLF, Kylie said to Jason, on Cauty i Drummond fabulaven sobre una conversa impossible entre dos estrelles de la factoria Stock Aitken Waterman entre backyards i paisatges australians, Cauty said to Franco: What time is Love? suposa un improbable diàleg entre el dictador i l’artista britànic; entre este i el comissari; i entre estos dos últims, lo dictador i els cinc artistes convidats. Guionitzant la història o ficcionant la realitat; buscant espais de legitimació ideològica o els serrells d’estos en la societat contemporània; o investigant les pràctiques polítiques en la territorialitat i els processos històrics (o en la nostra pròpia territorialitat com a individus i els processos íntims que se’n deriven), los cinc artistes confabulen entre temps verbals.

D´altra banda, l’11 de març a les 20:00, tindrà lloc la inauguració de Strobe amb el concert d’Albert Pla. L’irreverent cantautor obrirà la desena edició d´aquest esdeveniment, que enguany aborda humor i desinhibició.

El polifacètic artista Albert Pla obrirà enguany la desena edició del Festival Trans.New.Media Strobe, un projecte de vídeo i art digital dirigit pel comissari i gestor cultural Blai Mesa. Pla portarà a Amposta el seu espectacle A pleno pulmón, una proposta amb una poètica inusual “devastadora” i “electritzant” on les cançons s’emmarquen en històries que poden ser tràgiques i delirants, quotidianes i sorprenents, delicades i brutals, crues i a l’hora surrealistes, on lo botxí pot ser també víctima, la calma s’acaba convertint en tempesta o la comèdia en tragèdia. I és que la línia que separa el bé del mal, lo blanc del negre o allò que és positiu d’allò que és negatiu és molt fina.

L’obra de Pla encaixa molt bé en la temàtica de Strobe que enguany, per tercer any consecutiu i tancant la trilogia iniciada el 2014, aborda el tema de l’humor. Així, si en les dos edicions passades se tractaca des del punt de vista de la sàtira i el de la incongruència, ara ho fa des del punt de vista de la desinhibició. L’humor negre com una mena d’alliberament de la censura i l’autocensura: un estat que lliga molt bé amb lo propi tarannà i irreverència d’Albert Pla.