Lizzie Fitch i Ryan Trecartin, Priority Innfield.
La Casa Encendida
C/ Ronda de Valencia, 2. Madrid
Fins al 24 d’abril de 2016

El món del videoart arriba a Espanya de la mà de la Casa Encendida, mitjançant Lizzie Fitch (Bloomington, Indiana, 1981) i Ryan Trecartin (Webster, Texas, 1981). La idea més important, és la finalitat, ací no es recerca com a objectiu la dimensió lúdica, així aquests exploren l’impacte de les noves tecnologies de la comunicació en el llenguatge i en la construcció de la identitat portada a nous extrems.

Normalment no apareixen actors en el sentit tradicional, malgrat si personatges.Veiem per tant, com les seues pel·lícules són una mescla d’art performatiu, sitcoms i hipnòtics collages digitals.

Hereves de les noves tecnologies han triat aquesta vessant abans de la fotografia, la instal·lació, o la pintura, que també han treballat. Veiem per tant com reflexiones sobre el coneixement de ser gravat, editats i conseqüentment emesos. Res és convencional en aquesta obra, allò real passa a un nivell secundari.

La mostra, titulada Priority Innfield, es composa de cinc escenografies –Pole, Fence, Vila, Way i ilt– que al seu torn contenen quatre pel·lícules –Junior War, CENTER JENNY, Item Falls i Comma Boat–, amb les quals exploren l’impacte de la comunicació en el llenguatge i en la pròpia construcció de la identitat portada a nous extrems.

El muntatge dels seus vídeos és accelerat, ralentit o cap a enrere; els colors són cridaners, molt brillants i exagerats; la carn es torna plàstic en postproducció; els títols de les pel·lícules poden arribar a llegir-se com a  acrònims impossibles de reproduir. Aquest caos aparent és metàfora de la inestabilitat amb la qual els artistes perceben a la humanitat i de com l’excés d’informació i l’ús de Internet banalitza la nostra societat.